SINOPSI:
És una història senzilla, una història d'amor, del verdader amor, d'aquell que sorgix des del fons de la vida i que ho embellix tot. Una història simple. Com la guitarra llauradora. Com una figureta pintada de Talagante. Com un camí, un àlber, una flor... Una història del nostre poble. D'este poble que en totes les seues manifestacions, encara en les més tràgiques, introduïx elements graciosos i fins i tot divertits. Víctor Jara

SINOPSI:
«Quan, una vegada més, algú ens repetisca que el mercat és la llibertat convidem-li a practicar un senzill experiment mental consistent a imaginar que entra en un mercat a comprar però no porta diners: constatarà en l'acte que no podrà comprar gens, que sense diners no hi ha allí llibertat, que la llibertat de triar la dóna els diners». José Luís Sampedro.

SINOPSI:
Les solidàries declara que la pròxima revolució que toca serà feminista o no serà. Un punt de partida destrossador que no vol reivindicar res. Anhela construir un món nou on el sistema patriarcal fallit i corrupte no tinga cabuda. El títol del muntatge s'ha pres del grup armat masculí format per anarquistes que van fer front a la repressió contra l'anarcosindicalisme de Barcelona.

SINOPSI:
Apropar-nos a la història del moviment llibertari de principis de segle passat protagonitzat per dones, no mes ens dóna l'oportunitat de reconciliar-nos amb el nostre gènere, també ens permet reconéixer el potencial social revolucionari. El coneixement de la nostra història facilita prendre consciència i la creació de referents més enllà dels estereotips de la feminitat actual.

SINOPSI:
Nosaltres considerem que este continent té en el seu ventre una criatura que s'anomena revolució, que ve en camí i que inexorablement, per llei biològica, per llei social, per llei de la història, ha de nàixer. I naixerà de totes maneres. El part serà institucional, en un hospital, o serà en una casa. Seran il·lustres metges o serà la comare qui arreplegue la criatura. Però de totes les maneres hi haurà part.

SINOPSI:
Este projecte naix de la necessitat de realitzar un pòstum i sincer homenatge a un poeta volgut. No és una cerca del seu reconeixement, sinó un humil intent per continuar avivant eixa farga poètica i humana que Benedetti va construir durant tota la seua vida.